TRANSFORMEM MANRESA La ciutadania per a la regeneració social manresana

Trucs de l’AEiG Cardenal Lluch i l’AEiG Antoni Gaudí.- Els Agrupaments Escoltes i Guies Antoni Gaudí i Cardenal Lluch de Manresa vam realitzar el passat mes de gener una acció per conscienciar a la societat manresana sobre els drets humans i diverses relacions de poder que estan presents actualment a la ciutat.

Resulta, a vegades, massa fàcil viure la nostra vida. Deixem que els dies passin i molts de nosaltres pensem que, tot i que la nostra vida podria ser millor, no tenim motius per queixar-nos. Sabem que no som els únics habitants de la ciutat, i que molta gent ho està passant força més malament. Com d’equivocats estem! Sense que nosaltres ens n’adonem, cada dia a tot tipus d’habitants del món, fins i tot de la nostra ciutat, vivim sense una total garantia que se’ns garanteixin els drets humans. Vivim, a més, com esclaus d’unes conviccions que tenim imposades des de fa molt temps. Has de ser normal. Les noies han de posar-se guapes per seduir els nois. Sembla que les teves necessitats perden valor quan no has nascut en la societat on vius perquè, és clar, ara ets immigrant i la “gent d’aquí” té prioritat. Si no estimes algú del sexe oposat, ets un cas especial. Si ets jove, les teves opinions no tenen tan de valor com les dels adults. Per estudiar a la universitat es necessiten molts diners, massa per quelcom que hauria d’estar a l’abast de tothom. Si som una família que no té diners per pagar un pis que fa molt temps que habita, és millor que visquem al carrer per tal que el banc pugui seguir reclamant els diners que li devem mentre el pis segueix buit perquè ningú el vol o ningú se’l pot permetre. I encara es podrien seguir esmentant molts exemples. Es tracta de situacions que, si bé és cert que han millorat amb el temps, segueixen sent presents i molt nocives sense que ens n’adonem.
Obrint els ulls sobre aquest fet, nosaltres, una trentena de jovent d’entre 17 i 19 anys, escoltes i guies de la unitat de Truc dels Agrupaments Antoni Gaudí i Cardenal Lluch, i amb la col·laboració de l’ONG Metges del Món, vam iniciar un projecte conjunt. Amb l’objectiu de conscienciar i fer reflexionar els joves i adults de Manresa, durant dos setmanes vàrem omplir el carrer Sant Miquel de pancartes que permetessin fer reflexionar als vianants. I amb les facilitats prestades pels veïns d’aquesta via, vam deixar unes urnes als comerços per tal de recollir les reflexions dels ciutadans i les seves propostes per transformar Manresa en una ciutat millor.
Les sis pancartes feien referència al dret a la llibertat d’expressió, a la igualtat, al respecte i a la vida digne. Els missatges deien “Cal ser una barbie per enamorar? #sexisme”, “Què és ser normal? #discriminació”, “perquè jo sóc gran i tu no, jo tinc raó i tu no #adultisme”, “No sóc racista però… #racisme”, “El 24% dels pisos a Manresa estan buits #dret a l’habitatge”, i una representació gràfica sobre la homosexualitat i la heterosexualitat amb el hastag “#heterosexisme”.

Volem agrair la participació i el suport que el nostre projecte ha rebut i arran d’aquesta, creiem interessant i oportú fer servir aquest espai per transmetre les reflexions i idees rebudes a l’Ajuntament i a la ciutadania, ja que els ciutadans de Manresa que van participar creuen que la proposta era necessària i que s’haurien de repetir iniciatives d’aquest tipus. Volem destacar també el fet que, si bé la nostra proposta d’acció garantia l’anonimat dels participants, hi ha hagut alguns casos de gent que ha firmat les butlletes i ens ha facilitat el contacte, fet que interpretem com l’expressió de la creença en el projecte, de la necessitat de ser escoltats i que es posen a disposició de l’Ajuntament en cas que aquest vulgui atacar les seves problemàtiques. A més, que aquesta idea hagi sorgit del jovent ha estat també valorat molt positivament.
Els manresans i les manresanes se sumen a la nostra percepció de malestar amb la situació actual: condemnen qualsevol acte de discriminació i comparteixen una sensació de necessitat real de canvi i de regeneració. Consideren que la problemàtica afecta a tots els ciutadans i que és responsabilitat de tots solucionar-la, ja que tothom vol ser respectat i tractat amb igualtat. A més rebutgen qualsevol generalització o prejudici, que són nocius per a la nostra societat, especialment per als joves, que són encoratjats a reivindicar la seva pròpia personalitat i a defensar les seves particularitats. Tot i que saben que aconseguir tots aquest objectius és difícil, conserven l’esperança que una societat millor és possible.
Part dels participants del projecte defensen que hi ha una manca d’educació i cultura important referent a aquest tema i proposen la realització d’activitats a les escoles i als instituts per tal de fomentar l’esperit crític dels més joves, tot donant-los veu i sumant-se a la lluita contra l’adultisme. En el fons, la societat del futur som el jovent i, per tant, la que farà realitat el canvi si rebem la formació adequada. Algunes propostes han estat tallers i xerrades. La més engrescadora de totes ha estat l’aposta per la realització d’un documental amb testimonis reals d’aquestes infraccions que puguin fer arribar el missatge amb més vivacitat. No cal oblidar, però, que aquestes propostes s’han de portar també al carrer per tal que arribi a tothom.
La necessitat de crear cohesió cultural i ciutadana ha estat una altra demanda que ha cobrat força entre els participants. Per tal d’assolir aquesta meta, proposen la creació de casals culturals i la posada en marxa d’accions que acabin amb els prejudicis als barris amb una imatge més desafavorida. Com per exemple promoure la diversitat cultural del barri antic tot iniciant activitats participatives amb gent de diferents cultures.
Certament, hi ha hagut molta èmfasi en les necessitats del barri antic. El veïnat es queixa que els pisos estan en males condicions i en demanen la rehabilitació urgent. Hi ha hagut també gran part de gent que troba incomprensible que hi hagi un nombre tan gran de pisos buits a Manresa i, per això, proposen oferir-los a preus baixos, convertir-los en casals per a la gent gran, crear albergs o bé apostar pel lloguer social. Una altra proposta amb suport significatiu ha estat la d’obrir fronteres i oferir aquests pisos buits als refugiats. Aquests no han estat, però, els únics objectius de la millora urbanística proposats. Mesures com la proliferació de zones verdes i la disminució de zones blaves també han estat demandes que hem trobat.
Els participants d’aquesta proposta han aprofitat l’avinentesa per exigir al govern municipal que se’ls escolti a l’hora de prendre decisions. Són nombroses les butlletes en què hem llegit que s’han de donar eines de participació a la ciutadania per tal que les accions de l’administració responguin a les necessitats reals de la ciutat. Hi ha gent que té la impressió que certes mesures plantegen massa inconvenients als habitants de Manresa i demanen rebre una informació més clara i a l’abast de tothom sobre les decisions que es prenen al consistori. Seguint en la mateixa línia, cal esmentar l’últim dels precs que els participants del nostre projecte fan a l’ajuntament: una major implicació en projectes d’acció social.
Finalment, també resulta important deixar constància d’un dels temes més punyents que s’han tractat en les butlletes que hem recollit: el civisme. Així doncs, transmetem el prec d’alguns als seus conciutadans que la ciutat és de tots i cal respectar-la, encara que per tal d’aconseguir-ho s’hagi de produir un increment de la pressió policial en certes zones conflictives. En una butlleta es recull que si això no millora, es crearan patrulles ciutadanes. Entre d’altres, són molts els missatges recollits on es poden identificar el malestar i la disconformitat de la gent a seguir vivint amb les condicions actuals. No obstant, s’ha de puntualitzar que si bé ha estat molta la gent que ens ha recolzat en el projecte, han estat pocs els que han fet el pas per donar la seva opinió.

El projecte es va concloure el dia 30 de gener al vespre. Vàrem obrir les urnes i vam llegir totes i cadascuna de les butlletes portadores del missatge que hem intentat convertir en aquest text. Va ser un moment bonic i delicat, marcat per l’emoció i un sentiment de sensibilització amb algunes de les situacions que alguns dels participants ens varen descriure. Per tal de donar cos a totes aquestes opinions, vam fer un mural a la Plana de l’Om on es recollien els aspectes clau de la lluita de la ciutadania manresana contra les infraccions dels drets humans i les relacions de poder. A fi que el missatge tingués més força, vam copiar fragments d’allò que havia estat escrit en les paperetes de participació i hi vam enganxar totes les butlletes per tal que es veiés que el mural era fruit de l’aportació de tots els que van participar i opinar.

Nosaltres deixem ajustada la porta que ens va dur a fer aquest projecte. Però queda entreoberta per l’aprenentatge que en puguin extreure totes les persones, i per si en un futur, nosaltres ens decidim a reobrir-la. No ha sigut fàcil aconseguir els objectius marcats, i tirar endavant ha comportat conviure amb punts forts i febles. Però ens emportem un bon regust de boca gràcies a l’acollida i la participació dels nostres conciutadans; estem contents d’haver intentat potenciar el carrer com a espai d’intercanvi d’idees i de crítica. Hi ha molta feina a fer i ens sentim molt orgullosos d’haver aportat el nostre granet de sorra a la tasca educativa i transformadora que efectua l’escoltisme i el guiatge. Tenim ganes que es puguin repetir experiències similars més enllà dels nostres caus, per tal que el cicle no es tanqui aquí, sinó que continuï endavant per a poder fer de la ciutat un lloc millor. Per això, volem tornar a posar èmfasi en la importància de la gent que té ganes de lluitar per una societat més cohesionada i justa. Persones així són la llum que guia una societat cap a l’èxit i la felicitat.

Aquí trobareu fotografies d’algunes paparetes obtingudes al procés de participació ciutadana.

 

Imatge. 30 de gener. Trucs a la Plana de l’Om, exposant el mural que resumeix les idees de la participació ciutadana en el projecte.