Vivim Aghbala (Marroc) – Truc 2

Projecte socioeducatiu de servei i descoberta a Aghbala, Marroc. Dut a terme pels Truc 2 de l’AEIG Antoni Gaudí de Manresa l’estiu 2017.

L’objectiu: Coneixer una nova realitat sociocultural i descobrir com se’ls vulneren allà els drets humans, en concret al Marroc.

 

És per això que amb l’ajuda dels seus dos animadors (monitors), van destinar tots els dissabtes del curs a buscar un lloc on anar. “Volíem marxar lluny i, a banda de participar en algun projecte, també ens venia de gust fer una travessa”, explicaven els Trucs que, finalment, van arribar a la conclusió que Marroc era la millor opció.

Havent decidit la destinació, només els faltava trobar quin servei podien anar a fer allà i si hi havia alguna ONG amb la qual posar-se en contacte. Van contactar amb NouSol, una associació socioeducativa sense ànim de lucre que treballa en projecte de cooperació internacional i d’ajuda humanitària per al desenvolupament personal i comunitari de col·lectius en situació de vulnerabilitat, marginació o exclusió social. “Van explicar-nos que una de les zones on treballaven se situava al poble d’Aghbala i vam convenir que era la millor opció que podíem escollir”, van recordar els escoltes i guies.

El projecte que van decidir tirar endavant (amb el vist-i-plau de NouSol) va ser el de realitzar un casal per als nens i nenes del poble en qüestió, així com també el d’ajudar a reformar l’escola. “Volíem fer més bonic el dia a dia d’aquells infants”, expressaven els joves.

I va arribar el moment d’emprendre el viatge. Van marxar el 13 d’agost i no van tornar fins el 30. Aquells 17 dies, van dir els Trucs, “ens van fer veure el món d’una altra manera”. Si bé internet sovint et permet, a través de vídeos i fotografies, traslladar-te a l’altra punta del món, no és el mateix fer-ho a través d’una pantalla que anant-hi. Que veurien molta més pobresa ja ho sabíen, i que la cultura no seria la mateixa, també, però tot i així, els deu protagonistes de la història no van poder evitar sorprendre’s de les abismals diferències que els separaven del continent veí.

Una de les coses que més els va sorprendre va ser el tracte cap a les dones, que eren concebudes com uns éssers subordinats. També els va impactar l’altruisme de la gent, però el que més els va esgarrifar va ser veure les ganes que tenien tots els joves de marxar del país per arribar a Europa. “Quan feiem activitats a l’escola, els infants ens deien que no volien jugar, que només volien aprendre castellà per poder emigrar”, recordaven, tot explicant el testimoni de molts joves que havien intentat creuar l’Estret de Gibraltar agafats sota un camió.

Malgrat la impotència que van sentir en alguns moments, la feina que van fer els dos animadors va ser clau per fer-los entendre que si havien emprès aquelll viatge no era per canviar res, sinó que era per aprendre els uns dels altres i per transformar-se ells mateixos. I ho van fer: “ara som més conscients del que passa al nostre voltant i de la sort que tenim de viure on vivim”, explicaven. “Aghbala ens ha transformat en positiu”, afegien.